2 miradas en “Dejaste tanto en mi

  1. La caixa dels meus records on guardo al meu cor i al meu cervell. És una caixa que s’obre quan vaig néixer i em vas donar un petó de benvinguda al món. Tu estabes allí cada dia. Vas deixar la petjada vivin amb mi cada dia , el anar a fen coses junts, passejar, fer-me pessigolles fins no poder més , disfrutar de la natura i els animals, tot allò que ens feia crèixer i ser feliços.

    Éram dues persones però quan ens juntàvem érem una, com dos imans.
    Fins i tot els dies plujosos miràvem per la finestra com queia cada gota, “cling,cling”. Jo et deia; “És un dia que no m’agrada. És trist” . I tu em deies: “No és trist l’aigua que cau fa que creixin les plantes i els rius fluieixin i continuin el seu curs. No és bonic això?”

    Un dia vas marxar d’aquest món. Llavors vaig anar veient tot el que tenia de tu. M’havia adonat que eres com un arbre amb els seus fruits i jo un arbre petit. M’havies ensenyat com crèixer i superar cada caiguda per poder-me aixecar, igual que tu tinc sempre el somriure a la cara i una actitud positiva. Vull tenir fills i estimar-los com tu has fet amb mi.

    Ara no hi ets i succeeix el que em deies tu, que el riu per moltes pedres que tingui ha de tenir força perquè l’aigua corri. Ho has deixat tot en mi perquè tingui força.

  2. La caixa dels meus records on guardo el meu cor i al meu cervell. És una caixa que s’obre quan vaig néixer i em vas donar un petó de benvinguda al món. Tu estabes allí cada dia. Vas deixar la petjada vivint amb mi cada dia , el anant fent coses junts, passejant, fent-me pessigolles fins a no poder més , gaudint de la natura i dels animals, tot allò que ens feia crèixer i ser feliços.

    Éram dues persones però quan ens juntàvem érem una, com dos imans.
    Fins i tot els dies plujosos miràvem per la finestra com queia cada gota, “cling,cling”. Jo et deia: “És un dia que no m’agrada. És trist” . I tu em deies: “No és trist l’aigua que cau fa que creixin les plantes i que els rius fluieixin i continuin el seu curs. No és bonic això?”

    Un dia vas marxar d’aquest món. Llavors vaig anar veient tot el que tenia de tu. M’havia adonat que eres com un arbre amb els seus fruits i jo un arbre petit. M’havies ensenyat com créixer i superar cada caiguda per poder-me aixecar, igual que tu, tinc sempre el somriure a la cara i una actitud positiva. Vull tenir fills i estimar-los com tu has fet amb mi.

    Ara no hi ets i succeeix el que em deies tu, que el riu per moltes pedres que tingui ha de tenir força perquè l’aigua corri. Ho has deixat tot en mi perquè tingui força.

    Núria Alsedà Raluy

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *